Intolerància alimentària

Qué es?

La intolerància alimentària és una reacció de l’organisme quan s’ingereixen aliments que el cos no digereix o metabolitza, ja sigui parcial o completament.

La intolerància alimentària és específica per a cada persona, el que vol dir que un aliment que per a una persona és perjudicial, a una altra no l’afecta.

L’al·lèrgia és una reacció immediata de l’organisme, en la qual es produeixen immunoglobulines E pel fet que el cos identifica certes substàncies com a estranyes (antígens). Les reaccions immediates més freqüents són diarrea, edema i urticària.

La intolerància és una reacció més lenta, normalment produïda per immunoglobulines G (IgG), encara que també es por produir per mecanismes tòxics o enzimàtics que afecten el metabolisme i són més difícils de detectar perquè els símptomes són més lleus que en l’al·lèrgia.

La intolerància d’origen metabòlic es produeix per una alteració del metabolisme d’un producte determinat, com la intolerància a la lactosa, al gluten o a la fructosa, entre les més conegudes. Quan es consumeixen aliments que contenen un component al qual la persona és intolerant, el cos reacciona provocant trastorns digestiu o d’un altre tipus que de vegades són difícils de relacionar amb l’aliment.

Com es diagnostica?

Normalment es realitza un test d’intolerància alimentària a través d’una mostra de sang, per detectar la presència d’anticossos IgG específics davant de diferents extractes alimentaris, i d’aquesta manera saber quins aliments poden ser perjudicials per a aquesta persona.

També hi ha altres tests diagnòstics en els quals no es realitza extracció de sang, que poden servir d’orientació, ja que les proves definitives s’aconsegueixen amb el test sanguini.

Poden fer-se proves cutànies, que consisteixen en aplicar extracte del al·lergen (en aquest cas aliment) sobre la pell mitjançant una punció (prick), i determinen la hipersensibilitat immediata. Aquest és un mètode sensible i segur, encara que s’ha de fer amb precaució en persones amb sospita d’una alta sensibilitat.

De la mateixa manera, pot fer-se la prova de repte oral doble cec controlat, que consisteix en determinar amb exactitud l’alimentació quotidiana de l’individu amb sospita de reacció alimentària. Després, s’elimina de la dieta i es reintrodueix, intentant determinar les manifestacions clíniques que es presentin.

És important saber que alguns aliments comparteixen certs antígens, de manera que poden provocar reaccions semblants quan es consumeixen.

Un cop fet el diagnòstic, l’eliminació dels aliments que no es toleren sol aconseguir millorar molt els símptomes.

 

Demani consell al seu farmacèutic. Estem per ajudar-lo.

 

 

Fonts: Teknon.es; Sanitas.es; clinicadenutricionmadrid.es; AEPNAA